Título original Purity
Traductor Ferran Ràfols GesaPáginas 780
Idioma Catalán
Publicación 2015 (2015)
Editorial Empúries
Jonathan Franzenpassa per un dels grans escriptors nord-americans contemporanis; però a mi no m'acaba de fer el pes. Ja "Les correccions" i "Llibertat" em van caure de les mans (algun moment faré una llista dels grans llibres que no he pogut acabar). Sí que he acabat Puresa i m'ha decebut, confirmant les meves prevencions.PipTylerte20 anys, una mare histèrica i hipocondríaca, treballa en una empresa de telemàrqueting que ven serveis indesxifrables, viu en una casa okupa i teuna hipoteca universitària que no sap com pagar.
La novel·la tracta, entre altres coses, de la recerca del pare desconegut i de les rocambolesques històries dels personatges que l'envolten, aprofundint de forma prolixa en el seu passat i les seves tares psicològiques.
Un dels personatges centrals és AndreasWolf, una mena de JulianAssange, egòlatra i onanista compulsiu, marcat per unes relacions ambivalents amb la seva mare.
En general, el dibuix dels personatges esextens però incomplet; es fa èmfasi en les extravagàncies per sorprendre al lector, resultant un pegat poc consistent de rareses. L'impressiófinal és que tractem amb una colla de desequilibrats.
Pel que fa a la crítica social o històrica (internet, la industriamilitar, la vida a la RDA comunista, etc.), essuperficial i no aporta res.
Quant a l'argument, només diré que tot penja del rebuig inicial d'Anabele a una herència de 1.000 milions de dòlars. De debò?
Resumint: argument fulletonesc presentat a la moderna, amb el convenient desordre temporal dels capítols; psicologia efectista basada en el desequilibri sexual; estil poc literari, proper a l'assaig periodístic i molt aficionat a les paraules i frases llargues.
Una flaire de producte cultural de gamma alta, ben presentat i embolicat, més rebuscat que profunf i poc consistent. És clar que a mi no m'agrada. No hi fa res. Tampoc m'empasso a l'HarukiMurakami. Un 6.
La novel·la tracta, entre altres coses, de la recerca del pare desconegut i de les rocambolesques històries dels personatges que l'envolten, aprofundint de forma prolixa en el seu passat i les seves tares psicològiques.
Un dels personatges centrals és AndreasWolf, una mena de JulianAssange, egòlatra i onanista compulsiu, marcat per unes relacions ambivalents amb la seva mare.
En general, el dibuix dels personatges esextens però incomplet; es fa èmfasi en les extravagàncies per sorprendre al lector, resultant un pegat poc consistent de rareses. L'impressiófinal és que tractem amb una colla de desequilibrats.
Pel que fa a la crítica social o històrica (internet, la industriamilitar, la vida a la RDA comunista, etc.), essuperficial i no aporta res.
Quant a l'argument, només diré que tot penja del rebuig inicial d'Anabele a una herència de 1.000 milions de dòlars. De debò?
Resumint: argument fulletonesc presentat a la moderna, amb el convenient desordre temporal dels capítols; psicologia efectista basada en el desequilibri sexual; estil poc literari, proper a l'assaig periodístic i molt aficionat a les paraules i frases llargues.
Una flaire de producte cultural de gamma alta, ben presentat i embolicat, més rebuscat que profunf i poc consistent. És clar que a mi no m'agrada. No hi fa res. Tampoc m'empasso a l'HarukiMurakami. Un 6.
No hay comentarios:
Publicar un comentario